Mai oblidaré la severa mirada,
a la avantsala de la cabina del capità,
la primera oficial,
ulls verds de gel,
em recriminà la polissonada
de pujar a un buc en singladura africana
Mort de gana, de por;
després de haver salpat,
amb l'aventura per front
i a l'esquena,
tot allò que no m’agradava
Judici sumaríssim,
em tiraran per la borda?
no, un cop més
“Resiste” em salvà,
curiositat...
el perquè d'aquella paraula gravada,
suavitza els rostres presents
ningú em perdonà cap de les feines
havia de pagar el passatge
i com a peatge
latrines i peroles
tot net i re-net
emperò també...
lliçons de mar,
de navegació,
de bucs ...
amb els ulls verds de gel,
suavitzats pels vents càlids del continent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada