A la vinya,
il·luminant els ulls del raïm,
despullant-la de les males fulles,
descalç sobre els terrosos eixuts,
pens amb tu
La feina,
per reiterada, esdevé automàtica,
permet que gran part del cervell,
malgrat que gairebé desolat,
et dibuixi
El que inspires,
el que ets,
il·luminant els ulls del raïm,
despullant-la de les males fulles,
descalç sobre els terrosos eixuts,
pens amb tu
La feina,
per reiterada, esdevé automàtica,
permet que gran part del cervell,
malgrat que gairebé desolat,
et dibuixi
El que inspires,
el que ets,
el que em provoques,
l'alegria,
el sofriment
l'alegria,
el sofriment
Aquesta repartició de tasques
la que desvincula,
el que fan les mans, del pensament,
fins i tot:
el sol que travessa el capell.
Tot suma,
a l'hora de tenir-te present
el sol que travessa el capell.
Tot suma,
a l'hora de tenir-te present
fotografia de Victor Ivanovski
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada