Sent gelor
a les mans,
millor dit,
a les puntes dels dits
i veuret adormida,
calenta davall la flaçada
em convida a jugar amb aquesta esquena nua
Territori conquerit ahir,
amb la dolçor de les suors destil·lades
a força de cercar una
vegada més,
el riure franc de l’arribada
Gemegues, et mous,
ets al no lloc entre el son profund
i l’estirament que convida a un nou dia
Sents com a agulles,
la pressió freda dels dits a sobre de la pell
i ara ja no se si jugues a fer-ta la dormida
o amb els ulls oberts,
cerques el moment de girar-te.
obra de Christine Wu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada