pray for rain

Aquell home es va passar la ma pel front llevant-se la suor, va recol·locar-se el capell de palla que el protegia del sol maigenc, s'acotà i agafant una mica de terra amb la ma constatà el que ja sabia, terra aixuta implorant una mica de aigüa, necessitat de pluja.
En Miquel estimava la terra, terra que abans havien estimat son pare, es padrí i abans que ells, els seus ancestres; creia tenir una conexió més profunda que el sol fet de cuidar-la just per la collita. Aquella terra el feia feliç: de la verdor de la primavera a la cremor del mes d'agost, també l'estimava al novembre quan parexia morta perquè ell sabia que la primavera sempre torna i amb ella la verdor, la vida.
Estava preocupat, la terra tenia sed i ell estava desconcertat, no sabia que fer. Va decidir pasar una nit al ras, sercant la conversa amb els astres, cridant els elements, no va dormir amb tota la nit concentrat en cercar un diàleg on només hi havia un monòleg.
Quan vençut ja a l'alba es va dormir va somniar que plovia i que la terra li ho agraia.
Es va despertar banyat, minuscues gotes l'acribillaven per tot el cos, plovia, era real , plovia.
L'amor per aquella terra havia conmogut els elements i ploraven.


pray for rain dels Massiv Attack han inspirat aquest text, just és que els escoltem.

trobar

va sortir abrigant-se del soterrani aquell, feia fred.
Li acabaven de introduïr un virus i encara no n'era conscient.
En arribar a casa va sentir com una avellana a la gargamella, no devallava cap els intestins com un aliment qualsevol, no, sino que pujava cap el cervell, aquell menjar era pel cap.
Hi havia un cúmul de interrogants orbitant aquell fruit esfèric; sabia que el tenia malgrat no pogués arribar a compendre res del que era.
Li va donar moltes voltes en els dies, setmanes, mesos succecius.
La curiositat per comprendre aquella llum intensa del cap, l'havia fet llegir, escoltar, reflexionar, a vegades defallia, emperò la llum era cada vegada més intensa i aixó li donava la sensació de que era aprop, molt aprop, per aixó seguia llegint, escoltant, reflexionant...
Un dia qualsevol, de fet estava menjant un gelat de vainilla vora la mar, el cóctel gelat + fresca brisa marina el reconfortava d'aquella calor agostina, sen va donar compte de que aquesta recerca n'era la clau!!!
Li havian ficat un missatge pel que encara no n'estava preparat intelectualment, allò el va fer orgasmar, havia trobat la flor romanial.
Qualque dia podria ser que tenguesis la sort de poder-lo veure sercant una nova llavor, no és gaire diferent a tú, emperò el reconeixeràs pel pas ferme i pel somriure de qui se sap feliç.


(Tricky) Time to dance

bucle

ja siguis alluny o aprop
el desig és sempre una distància a recorrer


balla amb west and girls dels al·lots de la botiga d'animals

cool water

un dia molt fred de gener, amb un sol testimonial, a una cala d'arena blanca, dos amants es fiquen dins l'aigüa de la mar, els calfreds provocats per l'aigüa gelada els interroga sobre la idonietat de la follia, les mirades de complicitat trontollen, emperò una força sortida de no se sap on, els fa endinsar-se, van agafats de la ma, ara fermes, amb voluntat d'agradar l'un a l'altre; a poc a poc aquesta gelor esdevé un passigolleig a la pell.
Aquell moment ja és una litúrgia més, de la religió més antiga del món.



everything but the girl (before today)

ruixat

les sensacions que l'hi provocava era inmenses , poderoses, com un ruixat monzònic, diria jo.
mai sen fartava, emperò, so havia de treballar continuament, perquè tot lo fet avui no l'hi garantitzava res demà.


un ruixat poderós en música son els Black Eyed Peas (i gotta feeling)

càstig o segona oportunitat?

Serà un càstig del cel que ell sigui el compendi de tot el que jo volia ser, de tenir totes i cada una de les qualitats que jo hauria matat per tenir o realment és que el cel m'ha escoltat i tenc una segona oportunitat per posar en pràctica tot el que vaig somniar?


una versió del teardrop de Massive Attack cantada per José González

transgressió

que és la transgressió?, el fet snob de nedar contracorrent per cridar l'atenció?, o pel contrari és desrrovellar el cos i la ment i donar-lis amb disciplina i mètode la vertadera dimenssió del que són?

escoltau a Mattew Herbert (something isn't right)

vergonya

@mics lectors del blog, el fet que no publiqui diariament o que l'espai entre un escrit i el proper s'allargui en els dies, no és perquè el tengui abandonat, no; el que passa és que després d'escriure els textos, cosa que procur fer disciplinadament cada dia un parell de vegades, sent una espècie de vergonya que fa que deixi que s'asentin al paper i agafin el punt de confiança i seguretat per guanyar la batalla i així poder-los mostrar devall la llum de la vostra lectura.


postdata
me permet suggerir un trak per escoltar mentre ho llegiu.
light my fire de Mike flowers pops

gracies

quan era petit, vaig tenir la sort de que mon pare, gran llegidor de tot el que li queia a les mans, me seleccionés textes, aquets, una vegada llegits, maleaven amb mà ferme, el que ha esdevingut el meu criteri, aixó, a primera vista simplista, era oferir-me les agulles del paller, mai l'hi estaré suficientment agraït.

conducció

menes o men?

conduces o conduzco?

Sibil·la

Quan pels carrers encara no hi havia cotxes i entrava a les cases amb un "ave María puríssima", temps on encara l'ullastre es doblegava i un parell de monjes i capellans ens disenyaven en l'imaginari infantil un món plé de sants, verges i àngels.
Jo era escolanet.
De tot aquest temps men record de tres fets que romanen gravats al meu patrimoni emocional. Dos son funerals: el de Franco, amb l'esglesia plena a vesar i amb els semblants de la gent tristos i el funeral del meu padrí, amb la càrrega emocional que això comporta.
El cant de la Sibil·la és el tercer.
El dia de nitbona, a la misa del gall, hi havia galtades entre els escolans per servir la misa, no ho record massa bé, però un parell de vegades me va tocar i vos asegur que l'emoció de sentir que no escoltar, el cant de la Sibil·la per una nina que encara no havia canviat la veu, amb una espasa entre les mans, me feia sentir una sensació que no ha desaparegut amb el temps, encara ara m'emociona.
El fet que la UNESCO hagi declarat equest cant com a patrimoni inmaterial (que deu voler dir això?) de la humanitat, ha refrescat aquells moments feliços de la meva infantesa i esper que a altres nins d'arreu del món els ajudi a crear-los.

somni

És difícil posar proa a un somni, emperò, la tristor més absoluta, és no tenir-ne cap.

jugar

m'agrada molt jugar a despistar,
tot el contrari de crear protocols;
l'efectivitat per l'imaginació.