va sortir abrigant-se del soterrani aquell, feia fred.
Li acabaven de introduïr un virus i encara no n'era conscient.
En arribar a casa va sentir com una avellana a la gargamella, no devallava cap els intestins com un aliment qualsevol, no, sino que pujava cap el cervell, aquell menjar era pel cap.
Hi havia un cúmul de interrogants orbitant aquell fruit esfèric; sabia que el tenia malgrat no pogués arribar a compendre res del que era.
Li va donar moltes voltes en els dies, setmanes, mesos succecius.
La curiositat per comprendre aquella llum intensa del cap, l'havia fet llegir, escoltar, reflexionar, a vegades defallia, emperò la llum era cada vegada més intensa i aixó li donava la sensació de que era aprop, molt aprop, per aixó seguia llegint, escoltant, reflexionant...
Un dia qualsevol, de fet estava menjant un gelat de vainilla vora la mar, el cóctel gelat + fresca brisa marina el reconfortava d'aquella calor agostina, sen va donar compte de que aquesta recerca n'era la clau!!!
Li havian ficat un missatge pel que encara no n'estava preparat intelectualment, allò el va fer orgasmar, havia trobat la flor romanial.
Qualque dia podria ser que tenguesis la sort de poder-lo veure sercant una nova llavor, no és gaire diferent a tú, emperò el reconeixeràs pel pas ferme i pel somriure de qui se sap feliç.
(Tricky) Time to dance
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada