El sol de mel i sucre que entra per la finestra de una tarda nit d'octubre ja no basta perquè els teus ulls maragda puguin desentranyar les formes que hi ha a les fotos de l'antiga capsa de cola cao que tens a les mans; t'acostes a l'interruptor i prens la llum, on abans hi havia taques ara apereixen formes, i te veus amb vestits de flors irradiant vida a tot l'espai que ocupes.
En aquesta foto, surts plorant, la sang regalima cama avall per la nafra que t'has fet al genoll. Se t'escapa una rialla, aquell dia vas ser la reina de la casa i vas seguir els consells de Maquiavel sense saber ni tan sols qui era, desde el pare compungit per les llàgrimes de la seva estimada filla fins al batsol den Bernat que te mirava ambambat. O en aquesta on surts del safareig tapan-te amb les mans uns pits incipients que conviden a la voluptuosidad malgrat la vergonya que sembla passes. Ara l'anyores aquella vergonya, hi ha tanta dificultat per trobar rivals amb qui medir les forces que s'ha tornat avorrit caçar-los al vol.
Sempre tornes a aquesta capsa de fotos velles, son el millor refugi, per recordar-te que un dia vas ser pura, insegura, poruga, ilusionada i idealista, amb un món per descubrir. Aquella era la vertadera felicitat. Imaginar una vida per recorrer i un amor que t'hi acompanyés.
Apagas la llum, saps que avui dormiràs profundament.
Portishead – Glory Box
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada