Havien arribat a Florència aquella mateixa tarde per tren desde Venècia, on ella havia fet ostentació de la seva sexualitat a flor de pell que suposa els vint i pocs anys. Ell la seguia, observava, escoltava i disfrutava d'aquella flor fora estiu ...
Enamorada com estava de l'art de la renaixença, Florència estava fora de qualsevol discusió en quant a una estada de un parell de dies.
Tenia la efervescència dels recien lliçenciats i ell sería el conill d'indies de les seves primeres lliçons, el més bó de tot era que ell si no era un expert en Miquel Àngels, Brunellesquis, Rafels i companyia poc li faltava, emperò les vivències que dona haver passat per un parell de relacions reconduien un carácter impensable abans de coneixer-la.
La seguia, observava, escoltava i disfrutava d'aquella flor fora estiu ...
Van quedar per sortir a fer una volta i respirar l'aire fresc de les vesprades de març, ell es va posar molt elegant, quan ella el va veure, es va quedar sorpresa perquè els texans amb bamabas que s'havia col·locat no era precisament un exemple d'armonia; va riure com si fos un desafiament i va demenar mitja hora que es van convertir en tres quarts grossos no sense abans demenar el perquè d'aquella elegància, ell sen va guardar de les explicacions i va aprofitar per disfrutar de un Dry martini envoltat pel fum de una cigarreta rosa americana.
Va devallar amb unes sebates de plataforma i tacó quasi d'agulla color burdeus que la posaven a l'altura d'ell i magnificava aquell cos esvelt, unes calces de un negre degredat i una gabardina per damunt dels genolls que deixava per la imaginació el que hi havia devall, li va llençar una mirada maliciosa, n'era conscient de la curiositat d'ell, sabia el que pensava ...
there will never be another you (chet baker)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada