van anar a sopar a un restaurant de canelobres i música barroca alemana, l'escenografia pareixia de folletí de butxaca, res més lluny de la realitat, ella conscient del seu atractiu, es feia notar. Sinó que li demanin al cambrer que els va servir, ell ho va interpretar com a una insaciable vanitat que a tots en ha atacat en algun/ns moments de la vida, ella no ho feia amb desdé cap a qui l'acompanyava a la taula sinó com a "que n'ets d'afortunat per poder compartir taula amb mi".
Ell va pagar el sopar aprofitant un moment que ella era a la toillette, va observar, sentir com tornava a la taula, si, realment disfrutava d'aquella flor fora estiu.
Van sortir a fer unes copes a distints locals nocturns on sempre es repetia el mateix, ella era el centre de les mirades dels homes i alguna dona, anesin o no acompanyats, eren unes mirades que la despullaven a ella i encenien la sang d'ell.
El vi del sopar més un parell de gin tonics l'ajudaven a alleugerir aquella sensació extranya.
ella li va demenar per anar a ballar i un cambrer que parexia sortit de l'huomo Vogue els va suggerir un local de jazz on un discjey posava el jazz més ballable, van ballar un parell de peces, llavors ell va tornar a la taula, tenia una vitalitat que no acabava mai i que ell no podia seguir, desde allà l'observaba. En un a sortida del lavabo, ella el va fitar amb la mirada, convidant-lo a seguir-la, va entrar a un magatzem petit i fosc amb una sola bombilla incandescent al sostre, devall, el jove de Vogue derrera d'ella amb una ma al cul i l'altre a la cintura, ella tenia els pits que pareixia que li volien explotar de dintre aquell escot paraula d'honor, tenia un somriure nervios i provocatiu, destilava sexe per tot els costats, ell va tenir una baixada de tensió i procurant no perdre l'equilibri si va atançar li va besar la galta i sussurrant-li a la orela li va dir: per ventura disfrutes? és aixó el que vols? pasau bé, disfruta, ens veiem demà, bona nit.
Va enfilar cap a l'hotel, va encendre una cigarreta, el pilot automàtic el portava. Va pujar a l'habitació i només l'hàbit treballat de l'ordre li va permetre desvestirse en idem. Quan només li quedava la camiseta imperi, el boxer i els calcetins, van tocar a la porta, l'enejament mental del moment va fer que la obris amb aquelles pintes, allà era ella, els ulls plorosos el rimel corregut, malgrat aixó inmensament hermosa, se li va tirar al coll i el va besar dolçament, amorosament, ell ja no recordava aquesta sensació, els calfrets d'ella l'enrrampaven, quan es van separar per entrar, ella va esclafir a riure, aquesta vegada l'armonia havia canviat de carrer, ell es va empagueir com només ho feia d'adolescent.
Va començar un combat, van pasar de boixar com animals, amb crits i gemecs com si volguesin exsorcizar la malifeta a que ell l'acaronés com només es fa amb els cadells de pocs dies.
El sen demà, es van acostar a recepció. Ja no necessitaven l'altre habitació.
ballau amb Nina Simone (My baby just Cares For Me)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada