Exposes a la llum la pedra de Sant Joan més fosca tants anys tancada baix set panys que ara resplandeix devant la fita dels meus ulls
el teu cor s'acompasa i la respiració s'atempera
brillen els teus ulls induïts per l'alleugeriment de la càrrega i a poc a poc caus en la somnolència que redueix l'impetu de les inèrcies
vas tancant els ulls fins que caus en el somni reparador, estic allà per arropar-te
tens la certeza de que encara hi seré quan despertis
porcelain (Moby)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada