croses

Veus pel carrer a un humà, animal o cosa amb croses i li desitges temporalitat en la situació, son croses tangibles, puntals de l’equilibri absent que vols que si o si, torni.

Amb els tarats emocionals les croses son intangibles emperò no per invisibles, absents.

Ni ha de tota casta, narcotiques, religioses, alimenticies, equilibrants, lliberadores...

ves en compte amb la que tries...

i

feta l’elecció...

Apren a fabricar aquets puntals, enginyer a la força, reconstruïnt diariament aquesta ortopèdia que ajuda a deambular pel dia amb un mínim de dignitat.

En el següent escaló

alguns, observadors, aprenen a coneixer-se vislumbrant el que és invisible a la resta de mortals, i arriba el moment en el que, el que creien exclusiu es fa extensiu.

moments per l’estadística, que malgrat ciencia matemàtica, ni arregla ni consola, emperò si mostra una nova cara del prisma, més amable i primavera.

Llavors és quan es comença a entreveure un caminoi i a disfrutar d’aquesta enginyeria, el que abans era una crosa rudimentaria esdevé un enginy tecnològic a l’altura dels gatgets més desitjats, a partir dels quals ens escapam de la lectura única i es comença a disfrutar d’aquella mal anomenada minusvalia emocional, perquè ens ha fet desenvolupar un tercer ull que no només veu, sent, entreveu, intueix i camina. Si camina, pel camí que tant temps ha sercat i que a la fi creu haver  trobat. És llavors quan ni els vents més huracanats, ni les tormentes de aigua més bruta llastimen la voluntat per seguir endevant.

Walking in the rain  (Flash & the Pan)