becari?

tres dies fa que no descanses,

la emoció de ser tan aprop

dificulta conciliar la son!!!

revius els inicis

ten records del primer dia que amb la cojunció de foc, aliments i la necessaria elaboració vas conquerir el teu primer plat, que oferires amb gest displicent a ta mare que hauría menjat terra, si aquest hagués estat el plat entregat.

les primeres suors devant una planxa calenta, a escararda, per donar menjar a les ordas d'estudiants més selectes amb les hamburgueses que amb els plats elaborats.

el que no te preu, son les primeres lliçons de ta mare, quan cuinava per què el teu pare repongués les energies amb aquells plats necessitas de tant temps per arribar a la seva plenitut olorora i gustativa,

tú només miraves i a la que se descuidava, feies la feina de provador de gusts i textures;

satisfet, continuaves observant fins al final tota aquella litúrgia exuberant.

Després va venir l'escola on es va posar ordre i protocol a tota aquell ambull d'idees i experiencies llaurades a la més càlida infantesa.

afageixes que a l'escola careixien de l’emoció adjunta que duia la cuina fins el moment d’entrar,

vas aprendre, si, emperò asepticament.

recordes dues experiències totes dues a la mar,

primer a un barco pesquer després a un iot superlatiu,

les dues interesants. 

Al pesquer vas apendre la cuina circ,  o la marevallosa reserca de l’equilibri entre els moviments del barco i tot una sèrie d’elements que cobraven vida pròpia al minúscul cubícul...

eren tants els malabarismes que havies de fer...

Eres a la vegada artista i espectador

I en acabar

Confluien: la reverància amb les mambelletes

Tot aixó sense perdre mai l’ilusió de fer-ne un art, d’allò d'alimentar als companys.  

Al iot tot era impresionant, acer, alumini, inducció...

i ara que ja sabies guardar l'equilibri...

aquest quasi no es movia, jajajjajaja

també les primeres decepcions,
plats elaborats amb els cinc sentits eres retornats,
quasi sense tocar, per manca de fam.

Descubrir la potència de la posibilitat te va posar molt nerviós, recorda que vas sercar el racó on es padrí es retirava a pensar, a la meteixa cadira, devall l'escala amb la mateixa penombra.

ser becari amb el millor cuiner del mon, era una quimera,

també un repte que vols conquerir.

I ser elegit entre els aprenents de bruixot contemporani,

no té comparació amb rés, amb rés.

el sou és impresionant: menjar i llit, doblers cap i catorze hores de intensa feina.
on he de signar?
Vas dir!!!

Ara s’enten, trés dies fa que no descansaves, l'emocio de ser tan aprop dificultava la conciliació de la son.

Era disabte i dilluns és el dia!!!
emperò el cel te regala una més vegada una nova sensació:
t'enfundes una vella camiseta del barça i enfiles a la casa de un amic i veus com el teu equip elaborant un joc vistós i virtuós es corona a europa.

Emperò, tal volta el que creies regàl era  sols l'envoltori,

per què has descansat, has dormit tota la nit.

arribes al santuari, hi ha gent, com tu, espectant,

van entrant,

sents el teu nom

i

te condueixen a un racó, on t’expliquen quin és el teu comés: pelar alls, treure llavors, trinxar verdures ...

ni per un moment t’aventures a queixar-te

un cop rebudes les instruccións,

desenbeines els ganivets i procedeixes...
aixeques el cap
i un traveling mental te situa a l’altura de una llotja
i desde alla d’alt observes com
hi ha infinita bellesa en l'algoritme que es desplega devant teu
i el que t’excita més
en formes part!


Calvin Harris – Flashback