afecte

després de la cotidiana higiene diaria i un reparador berenar...
te sents una mica  millor
t'havies aixecat amb un mal de cap horrorós
el cafè fa miracles...

encara que el cos necessitava un descans reparador...
el cap no ha deixat de donar voltes obstaculitzant la son
ahir vas tornar estar amb ell
te vas rendir una vegada més a aquest plaer que te perd,
emborrona el cap i es fa l'amo i senyor d'aquest cos necessitat d'afecte.

tornes a analitzar-lo
home fort, atractiu, excelent amant
casat...
i tú, incapaç de treure-li una nota d'afecte
ets mantequilla en els seus braços,
els orgasmes, fa estona que vas deixar de contar-los
no te diu rés, no xerra, actua...
te mira i com un escultor te moldea a la seva voluntat.

com tota dona que es precii,
has intentat de totes maneres conseguir l'unic que no te dona
i que desitjes tant...
emperò gens has avançat
ni el primer dia ni ahir.

un chat vos va ajuntar, 
i no saps, si l'eufòria demostrada en el primer cara a cara
o
la seva capacitat de fer-ta sentir desitjada
van borrar tota opció a poder treuren res més que l'esència del seu cos.

no riu, no xerra, no expresa el que vol
només te mira i ja saps el que has de fer...

emperò sempre hi ha un moment en que les cadenes s'esfumen
i abans de que tornin,
compareix l'estratègia que te fa sentir poderosa...
malgrat sigui per un instant.

Ja en fa tres mesos d'aquell pensament...
i una nova força sortida de ben endins s'acomoda per fer-se forta i sortir quan sigui  l'hora.

ja fa dies que treballes amb un canvi d'aires
has demenat el trasllat
i el nou escenari on enseñeràs amor i afecte, gaudeix de sol tot l'any
les plujes son dolces
i saps que el cadell de lleó que portes dintre
amb la necessaria formació
reinarà per damunt de tota la selva.

És el millor regal que te puc fer a tú que ni se si has nascut, ni encara te conec.


Antònia Font – Darrera Una Revista