divendres, 6 de maig del 2011

itineraris emocionals


Un edifici no acabat en un dia no laboral ofereix moltes posibilitats
ademés de la discrecció sercada hi ha més sensacions...
La pell comprèn i sent la temperatura. Apareixen olors, pors i
sobtades valenties...
també silenci
amplificat pels esporadics renous llunyans que es presenten turbadors
I l'aire persegueix sombres, quasi sempre aviat, a vegades caminant.

T'endinces al laberint, una mezcla de curiositat i el fet pràctic de trobar un espai cómode vos fa avançar.

Camines i la llum esdevé inestable, només és present quan els forats que la filtren li donen permís.

El cruixir de la grava devall les sabates, imposa...
i ella, a qui tens agafada de la ma
inconscientment comença a estirar
la fites als ulls, no estàs sola, li dius!!!
t'aferres a ella, l'inocules confiança
i
emergeixen les inercies, fa poc apreses, del desig
triar un millor lloc ja no és una prioritat
i
recolzada a la pared despullada
li decantes els cabells del coll
atances els morros humids...

i el que ve, distorsiona l'espai
ja és igual el fet d'estar
a una obra, un hotel
o a la coberta de un vaixell.




O Superman  (Laurie Anderson)