PI

Una,  dues,  Tres, catorze, setze flors de taronger
jeuen sobre el llit d’aigua
del safareig que de molt petita vas veure construir
al pare i al fill, enmig de l’hort

els seus colors i olors te transporten,

als contes biblics de quan infant.

Han arribat fruit de la passió del vent

que cumplint amb un manament...
els ha depositads en aquest Lloc.

elles conscients de la seva part del treball,

deixaràn anar tota la nit, lentament el seu perfum
Han donat la seva vida,
per una petició que l’aire ha duit de molt lluny.

Es una maceració elaborada...

la lluna es fa plena, hi ha voluntat d’ajudar
Fins i tot el vent ha deixat de bufar,
ja ha cumplit i no es vol interposar...

A les voreres si acosten els insectes que descansant de la polinització,

volen viure la festa
admirats de la teva bellesa, agafen lloc

és l’espectacle de veuret devallar l’escala,
introduint el teu cos nu a aquesta aigua perfumada
que es decanta perquè entris,
te resfresca...
i tú, aliena a tot, te deixes anar

no ho saps emperò com veus,

provoques emocions.

Ryuichi Sakamoto – Sakamoto: A Flower Is Not A Flower