dos-cents quaranta-tres grans d'arena dels milers que hi ha en etern moviment, martellejen el cervell, que avui va a les totes...
erosionen la idea preconcebuda de que hi ha coses que son per sempre...
és una visió estereotipada,
facilment aceptada quan tot rula
quan tot va bé.
i si per una esquerda el desequilibri aflora?
amb la minuciositat de l'orfebre elabores l'estratègia
com si la comoditat perduda
comandes tots els elements per recuperar el regnat perdut.
emperò la incomoditat,
aquesta que per novedosa te manté nerviós
té en el nucli del ser
el punt de foc que te manté viu.
virtut o defecte?
depen de la experiència vital acumulada.
malgrat tot lo dit
ningú se salva de no dormir un parell de nits
quin afany de control !!!
després,
en la millor de les possibilitats...
l'erosió esdeve cincell
i ara, tres-cents vint-i-dos del mateixos grans que pul·lulen en aquest inmens rellotge
van donant forma dins el cervell, amb una nitidesa paradoxal, a un projecte
fa només dos dies, ambullat
neix de l'elíptica de vida, una nova passió
la il·lussió compareix de nou
i tu, vislumbrant la nova carretera
te poses a fer camí...
en aquest encara no el coneixies
Flash & The Pan – Walking In The Rain
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada