avui no podrà ser!

La bellesa és impostora,
redueix tots els pensaments racionals a pols,
i el vent juga amb ells,
repartint les peces per totes les agulles de la rosa...
no és gens fàcil tornar a reunir-les!!!

Perquè sino, a moments,

fon en negre  tota la resta del teu món?
just per una distracció momentanea!
divisar una fera bella!
insustancial?
pot ser si, però fera i bella.

Fa quatre dies que vas tastar els seus morros

practicament per accident
enrrempar-te i perdre la consciència va ser un tot
ara només tens pensaments per a ella
i notes com te mira quan estàs aprop.

Els nins van a escola junts,

de fet son amics, ara mateix,

mentra ella seu al sofà, han sortit a colcar amb bicicleta.

Esperant el marge de seguretat...

no pots aturar l’impuls!

escrutar els seus pits empresonats devall el vestit estiuenc

tornar a disfrutar de les curves…
intrusa ardent de la pau familiar, asseguda aprop,
atiant el magma adormit...

Tanques les cortines

necessitau aixuplugar-vos de les mirades alienes
t’acostes devora ella, la mirada te guia
els teus pits agafen embransida, també volen fugir
i com una adolescent li dius:
ahir te sercava en totes les dones de la platja
el desig de tornar a poseir-te m’ennuvolava els sentits!
ella només riu i s’atança
ja sobren les paraules i vos aixecau amb les mans entrellaçades
el llit conyugal deixa de ser castell exclusiu
i com un alumne aplicat, apren la lliçó,
noves maneres d’estimar-se…

Com a per intuició, la cadencia de les pedalades de la bici d’en Toniet  augmenta

al mateix temps crida fort a n’Aina perquè faci via,
està empardalada aquesta nina!!!
Els llamps  mostren  la furia del cel
l’aprenent de diluvi sels tira damunt,
n’Aina a mitges hipnotitzada a mitges pràctica,
contempla com ella mateixa i en Toniet  van xops de cap a peus.

S’aturen i deixen que el cos senti

esclafen a riure, la sensació és nova, gustosa.

Els trons vos espenyen la festa,
vos recorden que teniu els fills a lloure,
vos aixecau i vestiu,
al balcó els veis xops
tots banyats i  riuen, s’esclafen a riure.

Vosaltres dues:
malgrat la passió desbocada,
no oblidau les responsabilitats de una dona
agafant unes tavalloles...
avui no podrá ser!!!!!!


Nina Simone – The Other Woman