En lleuger desequilibri,
els mesclats obnubilen,
vas content:
protegit amb el vestit de sac
les banyes de cabrit,
i el garrot de ferro, que sempre ajuda
És tard i
així i tot
el sol no és post.
Amb la olor de pólvora manipulada
i l'ascendent de l'alcohol que et guia...
balles danses,
per tu abans desconegudes
Sonen sons
tribals,
tams tams metàl·lics que et mouen
i enmig d’espires i espurnes
i enmig d’espires i espurnes
correteges amb la fava dura,
darrera tota corba femenina
És el solstici d’estiu,
la moral fugaçment es desdibuixa...
fotografia de antoni coll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada