Taques grises serpentegen entre lletres,
llisquen sobre els fons blanc dels anys,
aquell que traçareu amb tanta il·lusió...
i ara, converteix en titànica tasca,
esborrar tot el caminat
No basta una passada
per començar de cap i de nou;
aquesta plana,
malgrat les múltiples passades,
mai tornarà a ser clara
De les restes:
les retxes inconnexes,
et recordaran el que un dia va ser text
i ho guardaràs com aquell borrador,
saps que mai es publicarà,
així i tot sempre l'estimaràs.
autor desconegut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada