que per una capritxosa sequència protocolaria de la realitat,
no acaba de coincidir,
no està configurada per armonitzar.
te conformes en acceptar,
dignament, això si.
dignament, això si.
lo real del que havies desitjat ...
Un aixam de formigues t’enrevolten
tú, assegut devant l’entrada,
t’entretens...
aplastes amb els dits totes les que pots
fet insustancial, per tú,
que no per elles,
donat el tamany de les victimes,
quina desproporció!!!
és quasi un joc
Per altre banda automàtic,
no tens el cap amb el que fas.
Després, avorrid de eliminar animalons,
com més en mates més en surten!
es reforçen, algunes subjectives obvietats:
la força no sempre és garantia de guany.
Encara fa calor, i això no ajuda a aclarir les idees,
t’aixeques i te lleves amb les mans algunes valentes,
a pesar de la diferència;
havien decidit intentar-ho,
i els hi anava la vida!!!
avui acabes les vacacions, demà tornes a la feina
llista de deures,
peticions fetes per les vacacions, cumplides?
confictes no resolts,
idees per sortir-ne indemne
voluntat amb els quefers titànics
sobrellevar aquesta malaltia que no s’acaba de curar...
ja ho saps,
te conformes en acceptar, dignament, esperes
lo real del que havies desitjat ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada