diners

Dona exactament igual,

de quina raça ets,
la ètnia a la que pertanys 
o la religió que professes;
fins i tot al lloc del mon on vius.

Hi ha un element del que no et pots escapar,
ens agafa a tots per igual,
ens sotmet.

Sempre n'hi ha que no hi estan d'acord,
normalment, en tenen.

A gairebé tots ens condiciona la vida
empresonats com estam
per les necessitats que ens suposa viure.

Dedicam estudis, esforços, estratègies...
i fins i tot,
algunes accions re-probables,
quan no innombrables,
a aconseguir-lo.

Sols una minoria selecte pareix allunyar-sen,
totalment despreocupats, 
amb el somriure perenne,
ens volen recordar:
que l'home feliç del conte,
no tenia camisa.

Janis Joplin – Mercedes Benz

estímul

Mires la voluntària  simetria

i entens que no passa pel millor moment,

antany llustrosa i engalanada,

amb corbes perfilades  i línies...

ara només evoca el que va ser.

Et seus, cerques captar l'essència,

del que van exhalar els primigenis ocupants;

sentir, percebre la vida,

els sediments dipositats...

Et diu que un dia va ser morada

d'alegria i de córrer d'infants.

El repte és a la vegada enorme i anímic,

en vols formar part,

vint-i-sis idees ja ronden pel cap.

Coronaré la renaixença

llautons, fustes i marbres...

façanes, finestres i taulades...

en-marcat tot

amb el verd de l’ansiada primavera

I després de treballar, esperar,

esperar si,

que un sol de migdia

il·lumini el seu esplendor

retorna la il·lusió del dia en que va ser pensada

Deepak Chopra & Adam Plack – Awakening

desafiaments

Res com el vertigen de corre muntanya avall...

passar enmig d'alzines, pins i garrovers,

sentir  com la disposició dels arbres,

el verdet i altres herbes lliscants,

juguen a veure si caus.

El cor batega fort,

la sang és calenta

imbuït  tot per la força gravitatòria

de uns cabells que enrevolten la mirada.

Et reinventes dia a dia,

acceptant les mutacions continues

de uns sentiments...

que abandonaren fa temps,

el refugi de la comoditat.

Mires de front l’horitzó,

malgrat mil i una tempestes esperin,

estàs obert als desafiaments.

Dave Brubeck – Take Five

exercici

A la nit fosca d'hivern

passes de tot a res

amb la rapidesa de l’esclat de un coet.

Aquesta celeritat,

expandeix la fortalesa,

si, la que endureix el caràcter.

Enllesteixes la motxilla,

repassant acuradament el que introdueixes,

no hi pot mancar res,

en la nova travessia del desert.

No es pas la primera

i segur,

que no serà la darrere.

Puccini, Giacomo – Puccini: Turandot / Act 3 - Nessun dorma!

Inspira – Nessun Dorma

trajectes

Quan tires una pedra a un pou

esperes amb la indicació del so,

de l’avís que ha arribat

valorant, segons el temps,

la poca o llarga profunditat.

Així esperes que la inversió feta

en les decisions de la vida,

et donin les previsions somniades.

Sense la obsessió del desig de la arribada

et dones compte,

que més que el resultat final,

del que realment gaudeixes

és del plaer d'avançar.

Fas inventari dels desitjos aconseguits,

mentre alguns objectes s’amunteguen a llocs que ja no visites

de altres més humans

se'n dissipen les fesomies.

Com agulles a un paller

et resten les realment importants

els que pagaries amb la vida,

si fos el cas,

pel fet d'haver-ti topat

Björk – Crystalline (Omar Souleyman Remix)

arquitectura

Els distints laberints que vas creant...

son engalanats de textures,
així, segons el calçat que portes
entens més o menys,

el que el terra et comunica.

Per l'afany de creador que creus dur a dins,
sempre dotes de criteri el traçat de les línies
vas fent el que el pensament et dicta,
per sentir-te bé,

acollit a qualsevol racó.

Si hi ha convidats,
els estudies les faccions,
encuriosits, es pregunten el sentit!

et poses al seu lloc...
no és fàcil comprendre
el perquè de la configuració.

Sols son una reproducció més,
del niu que et van preparar quan vas néixer
per protegir-te dels temors coneguts.

Matthew Dear – Gem

il·lusió

Treu-me d'aquí,

posa proa a migjorn

porta´m als sementers verds 
i convidem a redolar, enmig dels llimoners,
sobre l’herba fresca

Vull deixar constància,
beneir el precepte
i oblidar per un moment
la tragèdia de les diferències

Empraré com a testimoni
la terra banyada, la olor

i el fred humit que ve de nord

Signaré sobre l'esquena nua,
qualsevol paraula que em doni la llibertat d'acostar-me
deixant per a passats oblidats

el camí de l'extraviament

Deepak Chopra – Oceans of Ecstasy

governs

miris on miris

sempre hi ha una llarga llista de privilegis

per a la gent de classe A,

contràriament al que representen

fan us de aparcaments, vehicles, sales, seients...

son els primers que s’omplen la boca amb la llei,

de obligat compliment

pels altres que no per ells.

Quin tipus de ceguera ens condueix

a triar elements,

que es riuen amb les seves decisions

de la bona fe dels ciutadans?

o directament, 
de ciutadans res.

Som súbdits,
acceptem-ho. 

treva

Llépol com ets

de la blancor

entesa com a silenci;

Cerques en aquest color

la llum balsàmica,

interpretada aquí,

com a pomada cicatritzant,

Apaga la sed quan ets sents minvat,

i a força d'insistir,

de les seves conseqüències,

en relativitzes les errades

Llavors,

sols després:

guaites a la realitat....

i la carència destorbant,
ha fuita

ja no hi és,

ha escampat

tardor

la pal·lidesa entesa com a blanc esmorteït,

colonitza a pams els quatre carrers per on et mous.

La vivantó que fins fa dos dies el sol mantenia,

pareix que vol entrar a l’avantsala de l’entreson

es com si tot es fongues...

en una tonalitat monocolor.

Cerques consol en enginys artificials,

i com que els focus de colors rifen sensacions...

però tot allò que abans era natural,

ara requereix de un gran l’esforç,

estàs com adormit, amb una peresa,

fins ahir desconeguda.

És una retirada de l’escenari?

no, que l’asimetria no us confongui

el moviment indica...
que enfiles cap a la sala d'assaig.

Bugge Wesseltoft – Kammermusik

llorer

qui em diu que tots els que llueixen el llorer,

en son  mereixedors

que no s’han oblidat de ningú,

de aquells que van dedicar la vida,

a crear caminois per on travessar la foscor.

Qui decideix els que entren al selecte grup?

aquell on tot son para-bens

amplificats pels que d'això en viuen

i al mateix temps s'automagnifiquen.

Que hi ha que fer per entrar en aquest club?

i millor encara,

és necessari  ser-hi  per transmetre?

Que ens condueix a la creació?

la vanitat de ser llorejats?

o l’irrefrenable impuls per donar llum,

a la continua guerra que es retroalimenta al cap?

I si fos la recerca constant de un equilibri que mai arriba?

aquella que una simple brisa despista,

i per la seva fina configuració,
condueix a l’oscil·lació,

al tabaleig constant,

aquella que et mostra quan aprop ets de l’esclat.

Ruth Cameron – Something Cool

conte de carrer

Nasqué de una valenta gossa,
inexplicablement,
fou l'únic cadell de la camada
i ja el primer dia,
s'endevinava el que més tard seria
fort, bell ...
i llest?

capritxós, consentit...
amb totes les ofrenes que acompanyen
a qui és model de somnis,
a qui agrada a tothom

cresqué delicat, irascible
amb la determinació de qui es creu el sol,
la seva bellesa hipnotitzava...

fins que un dia
a una brega de carrer
un gos lleig i bregat del carrer
el va fer company de nafres

avui mossega per qualsevol motiu,
barellar-se l'ocupa tot el temps
i és un més
dels que lluiten per l'aliment del femer.



The Doors – Riders On The Storm - New Stereo Mix Advanced Resolution

fum

Enyor el fum,

el fum dels clubs 

on anàvem a gaudir

del que avui pràcticament és prohibit

Vesties vestits impossibles

amb aquella aura de misteri

que em feia envejat per tot home present

Enyor el fum

el fum que dibuixava aures 

el mateix que t'emmarcava

davall la llum on el jazz ens embelesava

Viatjàvem, ens obríem a altre gent,

a altres mons

i el mateix fum amb distints aromes

ensenyoria la atracció animal que vivíem

Enyor el fum 

el fum de la joventut

quan encara era de franc

quan en gaudia l'ànima

i no feia mal al cos

Ara no n'hi ha de fum

sols venedors

emperò el respir...  

i com si fos ahir

et veig caminar,

arreglada, bella, animal...

Nina Simone – Exactly Like You

petjades

un sens nombre de petjades

colonitzen l’artèria,

ocupen tot l’espai

de aquest lloc tan transitat.

Focalitzes,

a la recerca d’espai verge,

lliure del segell de propietat.

Petites taques sense marques

conviden a seguir cercant;

les senyalitzes

i a poc a poc les enfiles,

fil de cotó vermell.

Apujes a un arbre i veus...

dintre del caos...
hi ha una guia,

guia per seguir caminant.

Mike Flowers Pops – Wonderwall 

Hope

Diguem si vens

com vens

quan vens

Vine i re instaura l’equilibri,

engega els renous destorbants,

ondula el pla

i fer redolar,

dels sediments,

tots els que obstrueixen

Refresca l’espai

obre l’entrada a l’aire.

Ajudem a sortir del bucle,

a caminar de bell nou.

Chet Baker – It's Always You - Vocal

primer mon?

Dintre del primer mon,

suposadament civilitzat,

quatre parelles sopen a vorera de mar.

Cuberts, copes i plats

al seu lloc, ben col·locats,

armonitzen.

Converses ben trenades,

veus , paraules i tons,

tot ben estructurat.

Robes ben tallades

i perfums ben mesclats

dibuixen l’aura dels ben nascuts

A la pantalla plana:

edificis que  juguen a caure,

calaveres de cotxes rovellats,

i angoixa a la cara dels infants.

Politiques, religions...

països àrabs en destrucció.

estan alluny?

Tornant a la taula

es sent un rot,

i en argumentada explicació:

això entre els àrabs

és de molt bona educació!

Johann Sebastian Bach – Unaccompanied Cello Suite No. 1 in G Major, BWV 1007: Prélude

loop

Com animal en perpetu

estat de excepció...

és primera prioritat!

saber amb qui pots confiar,

amb qui pots sortir a caçar.

Continuament amb el posat dur

amb aquell punt d’arrogància

sempre a punt per guerrejar...

però estàs saturat,

cansat, necessitat de repòs,

de cercar la calma,

de no veureu tot amb beligerància.

Cerques atemporalitat ...

però ets a un lloc on tot té,

data de caducitat.

Ryoji Ikeda – data.superhelix

jet lag

Forçant la màquina,

contrari a qualsevol llei de racionalitat,

a l’espera de l’asignació!

surts a passejar,

la humitat illenca col·labora,

en l’inminent desmoronament.

gracies a l’esforç mental,

decodifiques formes i olors,

totes desconegudes!

el sol cau a plom,

les poca energia que queda, es disol!

emperò queda una sorpresa:

de retorn a l’hotel

et seus de copilot al taxi

però copilot aquí és pilot a casa i

amb els ulls quasi tancats

et porten pel carril de l’esquerra,

tu assegut , sense volant; el taxista a la dreta ...

tems per l’inminent colissió.

Curtcircuit neuronal,

no saps si ho vius o

per fi ets al llit,

en el deliri previ a l’ensonyació.

Brian Eno – An Ending (Ascent) - 2005 Digital Remaster

la clastra de les fades

les tiges moribundes que viuen als cossiols del corral

celebren amb sobtada erecció,

la pluja fresca 

que amb algorítmica dansa, 

reparteixes...

contentes,

arrabassades del tedi xafogós,

de la resignació,

de la pressió a la que els sotmet:

sol, fatiga i humitat

ets a la clastra de les fades

descalça, silenciosa, ballant...

a la vista dels elements

fins i tot del que no hi son presents

canta Chet i parla de ...

de la necessitat de ser forts.

Et recorda,

encara que el teu amant amic i amant sigui lluny

millor una mica de tristor

que no tenir res

Chet Baker – Alone Together

fera

A l’aguait,

a la fosca de la nit serena

decodificant olors,

embastades de xàfec sobrevingut d'estiu.

ulls oberts a la oportunitat,

gravada la orografia del terreny,

summament concentrat,

distraccions? desconnectada la opció

et fas insignificant,

observes...

no hi ha lluna

la calma ha engegat el vent

emperò la olores...

i tota la concentració cau

llista de prioritats revocada,

passió per fam!

o és realment fam de passió?

Jill Scott – Blessed

caràcter

en tot moment inventes posibilitats,

és el ring diari on sues i reps

lluites perquè amb caràcter arribi

on només per voluntat ara ets

emperò sobretot que t’avanci

això si, el carreró és estret

decidit a canviar el que el cap destil·la

serà caràcter sinònim d’embransida?

atenuant de renous,

de manca de lubricants...

eficàcia per estendard.

Dusty Springfield – Spooky

excuses

que s’escriu que no es troba res a contar?

quan el cervell amb prou feines fa el mínim per continuar

calor, excusa perfecte!!!

mira que n’has donades de voltes

cercant inspiració

emperò no

avui no serà

com combatre la manca d’aire?

seguir la disciplina de teclejar, relatar...

no se me podrà acusar de no haver-ho intentat

ja son catorze els borradors esquinçats

i que millor text,

traslladar-vos l’angunia del paper en blanc

calor

serà aquesta una excusa recurrent?

noooooo

alguna cosa hi ha dintre d’aquest cervell

i qui sap?

per ventura lligaré paraules que tornaran a emocionar

E-Z Rollers – Walk This Land

classe de pintura

fa gracia,

mai vas ser amic de les pintures

i ara, contínuament, esbosses figures...

a la bombolla elegida,

com a refugi voluntari,

on t’amagues de la grisor que il·lumina.

la figuració retratada,

més per intuïció que per claredat,

exterioritza la pudor,

brutor que entra per les finestres

brutor que enrareix l’aire

cares maquillades de impostura

maniquins de luxe fet tela

mans gesticulant gests estudiats

estafes programades alegrament acceptades

papers de repartiment clars

felicitat absoluta en el fet de ser guiats

festí de gegants...

és el destí que hi ha preparat.

El mayor refinamiento del poder,

su obra maestra,

se consuma cuando logra suscitar en sus súbditos sincero amor.

 JAVIER GOMÁ LANZÓN el país 7jul012

Miles Davis – So What

canvis

si entres en la desrregularització de l’ànima

comprovaràs que res no és com havies après

trobar un nou posicionament

esdevindrà una prioritat

fluirà un tremolor continu,

destorbarà els sentits,

desprendràs adrenalina

i una calor humida

vendrà per conquerir el cos

no sempre és una opció

entrar o restar fora;

sols quan en surts,

dominat el temor,

respires i et mires

i si, ets més fort

emperò no t’asseguis,

guarda’t el somriure per més tard,

que en surts d’aqui

per caure més enllà

Jordi Savall – Venegas de Henestrosa : Himno XX "O Gloriosa Domina"

espill

Caos en el recompte del temps

temps, que encara queda per situar-te enfront

enfront del mirall on busseges a la recerca d’encerts

encerts que ja comandes després de tants errors.

ja saps

a vegades et perds en l’acceleració

temperatura i pèrdua de la noció,

emborronament dels sentits

com a pas previ a l’ensonyació

Espill que et dona,

el que de tu volies

el que de tu t’agrada;

guarda’t  sempre net,

retorna’m la mirada.

Jacky Terrasson – Le Jardin d'Hiver

argila

vint i un macs de torrent,

en equilibrada estructura,
van mutant en esvelta figura

Deliberadament o per atzar?

és enginyeria natural.

l’argamassa que per fortuna confluí...

enllaç  de l’erecció,

sap que te els dies contats;

amb les primeres pluges,

la força de l’aigüa, arrabassarà el nexe,

la portarà cap a humitats més salades.

emperò mai no podrà estar trista,

ni que sigui simple cor de maó,

malgrat suporti càrregues ben estudiades...

sempre podrà recordar:

en vaig  formar part,

de la més bella de les equacions.

Ryoji Ikeda – data.microhelix

escalada

dos-cents vint-i-set  fils penjen de la façana de cort

cadenes, cordes i caps

alguns amb nus, d’altres lliscants

fins i tot amb elevadors motoritzats

has vengut com molts

per competir,

competir amb els altres

 i amb un mateix

hi ha gent de tota edat,

socialment tots hi son representats

també d’adinerats;

precisament aquets

a l’hora de triar

son els més ben posicionats,

i no importa el preparament físic

sempre estàn per endevant

grandiosa dificultat

poder triar el fil adecuat

el teu i el de un parell més de valents

tenen per nom

esforç i inacabable adversitat

recordes el gust de conquerir?

el més difícil, el que ningú s’atreveix?

així idò

les mans al magnesi, i per amunt

sempre és més bó quan ningú et regala res.

College & Electric Youth – A Real Hero

platja

la brillantor dels grans d’arena
reflexen un sol que enlluerna,
emperò no el suficient per sentir
com tot es repeteix.

un nin prim i llargarut juga a pilota,
banyadors llargs fins el genolls,
tres amics més redonets,
li disputen la rellevància

al racó, cinc nines,
passant la ma continuament pel cabell...
assegudes, riuen nerviosament,
despertar primarenc de les hormones.

malgrat cadascun al seu grup,
tots sercant el seu lloc

sensació de deja vu,
ho has viscut de molt aprop
en la persona de l’actual aprenent d’homme,
quan deixava de ser nin.

el vapor de l’ascendència,
encara restava líquid  i fresc

ahir era un somriure
avui ja només és un record,
i reverdeix cada any
en les figures d’aquets nins
que juguen incansablement a fer-se grans.



Littlething     Jimmy Eat World

castells

dos-cents trenta-quatre regnes comanden la plana de la vall
quadrícules molt ben formades els separen,
mil i un merlets, tots diferents;
son els somnis complerts de tota casta de reis,
vols dir, reis?

el teu regne, el teu castell
diferent d’altres regnes
i cap tan hermós com el teu

murades de tota casta,
hermoses balustrades,
i al jardí d’algunes clastres,
fins i tot,
nans de pedrafang.

regnes,  castells,
tots diferents d’altres regnes.

Emperò cap tan hermós,
com la plana des padrí
abans de tot,
quan amb la bístia llaurava la terra
per sembrar-hi la llavor.

Galvanize (the chemical brothers)

aigua

sona el primer acte de Lakmé
que mesclat amb el so dels aspersors
et fan aixecar de la taula.

el cursor, conscient,
té temps per descansar
i balla intermitentment.

t’atances a la finestra
les faccions es relaxen

sobre la terra remull
els aspersors reguen flors,
lliris i gladiols
també
albergínies, pebres i cebes.

En un arc de benvinguda,
camina,
el vestit aferrat al cos,
els cabells, banyats,
a la cara planxats
descalça,
sobre el fang calent de il•lusió.

l’aire ve humit de la sal propera,
només endolcit pels vapors de la pell calenta
i no tens més remei que inhalar
la limitada i pura essència

dilema entre entrar i agafar la càmera
o gaudir del plaer i ofegar-te

tornes al quefer
i dones gràcies al cel
geografia, aire i pell
amb el complement de la mirada,
és tot teu

Alain Lombard – Lakmé - Acte I - Flower Duet : Sous le dôme épais (Lakmé/Mallika) (Remasterisé en 2009)

afortunada rutina?

Dintre del conjunt immens de l’anonimat
infinitat d’exemplars es mouen amb entera llibertat
les casuals interseccions,
momentaneament, despisten.

Marabunta de cervells,
segueixen la personal música del flabiol
amors, diners, vanitats...

son trajectes rutinaris
no per això secundaris.

Quan al destí arribes,
on ets el cap, el tercer o el darrer,
passes a fer:
tot allò que t’asegura,
el que per dignitat t’ajudi
a continuar...
ser un més en el trànsit  diari,
dintre de l’inmens conjunt de l’anonimat.

the last of the red hot Brethren (fila Brazilia)

cel·la ve de cel

Cauen escates de rovell,
dels barrots rrovegats pel temps
també n’hi ha de calç
vistoses, reclamen atenció.


No estàs per plujes interiors
hi ha profunda tristor,
foscor de l’estança? no,
és la traició de qui vas creure amic.


Inicialment, renegant del do,
del do de percebre la música
de llegir-la en els éssers, elements i vents...
renegant de haver creat bellesa,
emocions d’aquelles per les que paga la gent.


Blaus i rotjos,
era el taulell perfecte.
Jo vull el que tu tens!!!


Empresonat de per vida
alluny de la seva vista
no sabia:
per una peça hermosa
sen van perdre cent.


I ara és presoner de la seva vergonya
i tu ja lliure,
evadit amb música,
la teva música.


forever young (alphaville)

jurats?

com un nin que en festa major,
ulls tapats i caña,
fita les caceroles de fang;
tu, encegat per la realitat
pegues com un boxejador sonat a l’aire.

la enèsima decepció deixa anar la seva pudor
per un terrible error,
la ingenuitat com a guia,
vas creure en la honestitat de la proposta
com un peix malalt de vanitat,
picares.

no és res greu,
només t’acostes una mica més,
a la inhibició dels porus sensitius
aquells que de nin eren infinits
i que ara apoc a poc esgoten les existències

la rotació no s’atura
sol i lluna en els torns se bescanvien
oblida idò la calumnia
espolsa la pols i continua

Maximizing The Audience (Wim Mertens)

king of the world?

mirada obscena sobre els dominis,
de l’horitzó en pasen la frontera;
gula governanta, la taula està parada
llepolies ben vestides
regalimen per la punta dels dits.

Acaparador com ets de totes les belleses
mai la butxaca està plena,
inventariar-les totes?
omplir el rebost com a formiga disciplinada?

Error dels que sols s’alimenta,
de la tirania egoista de l’impuls;
confusió de termes:
preu no és valor.

Esclau enllepolit,
plaers redundants.


your woman (white town)

alambic

Tal com t’han dit, sonc destilador,

amb l’alambic que mai no acab,

destil vapors,

efluvis que surten del cor.

De la posibilitat

en faig un licor perfumat.

El sol tamizat pel lli acabat de teixir,

li dona color,

si

aquest que ara mateix estàs pensant.

El desafiament proposat,

aquest que per tú és un joc

per jo, és reinventar la realitat

tenc el propòsit de desbordar-te.

vull estimular els conductes sensorials

capacitar-te per l’alliberament

reproduir retòrica plaent,

ja ho veuràs,

coronarem la serenor.

desig que el sol de maig,

amb la frescor de la seva calidesa,

reviscoli l’ésser;

després del llarg hivern,

no duptis,

lluirà la tonalitat del primer-estiu

Jenny Lin – Musica callada, Vol. 1: VII. Lento 

temors?

Alfabet uniforme de temors,

a un sementer immens, brodats!

ordenats, no en falta cap.

Matinar dia rere dia

conrar de sol a sol,

la anhelada saviesa!

No ho posa fàcil, es resisteix,

exigeix preuat tribut

demana la teva suor, te vol exhaust.

A l’escud li costa tapar-ho tot,

en venen de totes direccions,

recuperar l’alè, continuar...

Empeny amb força!!!

malgrat la gegantina ombra

davant,  no son res.

Drake – Over My Dead Body - Album Version (Edited)

festa

vas i vens pel corredor

provant-te vestits, sabates, mocadors...

ets dins el teu món

cercant la subjectiva perfecció

potestat per les vegades que has hipnotitzat,

a tot quan home ha gosat damunt tu els ulls posar

i qualque dona?

festa continuada per la paleta de colors desplegada

sol que en les bavarades de llum, pareix triar

escenografia de tot plegat

ombres sobrevingudes

contrastes estel·lars

espectador inmovil esperant la excel·lència

amb el premi de agafar-li la ma

i rellepar-se en les mirades

dels que sospiren ser al seu costat.

Il Giardino Armonico – Monteverdi : Il ritorno d'Ulisse in Patria : I Sinfonia

cicatrius

Tens la memòria obstruïda
son munts de llibres,
pels cantons abandonats.

Lletres borroses engabiades,

decidides a escapar-se;
férrea voluntat d'ensinistrar-les,
lluita de dèries per alliberar-se.

Necessites silenci per ordenar,

per apagar el foc que tot pensament atia
sonoritat alentida,
pel gruix de la migració dels renous

s’ha acabat la ingenuïtat,

ingenuïtat en la interpretació del que vius;
el blanc sacramental de l’atrezzo
bescanvia al gris,
el gris empíric de les decepcions.

emperò el caminar no s’atura

tot recorregut après,
no son més que cicatrius vistoses;
van desterrant el temor,
en gasten les existències
que el dia dia va acumulant.

Pat Metheny Group – Have You Heard

fil

juraria que té vist trevesant el món,
sobre un cable tensat per braços enfortits d’admiració;
els peus modelats,
enfortits pel temps,
i pel ballet sobre trispol de fusta lluent.

Amb la ma al cor:

he après pagant, emperò
juraria que ha arribat el moment,
moment d’aguantar-te la mirada
i desde allà abaix
acceptar la invitació i pujar,
si, ascendir...

Me permet que s’imposi la valentia!

malgrat que la frontera no està clara;
amb la tosquetat de uns peus plans,
caminar pel fil;
desde la nova perspectiva,
observar-ho tot amb ulls nous.


Everything But The Girl – Good Cop Bad Cop

yes, we can

dia a dia,
t’adaptes caminant
i això que el terra es trontolla davall els peus
desequilibri difús sobrevingut,
malgrat no ho pareixi,
ets a terra ferme.

arenes movedisses et conviden a passar
elements sense nexe et volen fer ballar
difícil assimilar-ho tot;
un consell,
deixa que el vent amb la seva presencia
ajudi els sentits a percebre

aprèn a interpretar,
destria els sons amb harmonia
demanat si son el preludi de un nou guia
saber la nova direcció
deixar de demanar almoina a qui hauria de pagar tot
i donar llum a un futur millor
avançant, si avançant...
començar a mirar el temor des de la llunyania


Steve Miller Band – Fly Like An Eagle

puig estimat

processó d’animals al capcurucull de la muntanya
tots de color verd
en fila índia ordenats,

de la extrema immobilitat

en surt un acurat moviment
i de la seva singladura
en gaudeixes extasiat espectador
de la diversitat de figures.

estela blanca que els guia

corda invisible que es fon
ningú no es pot despistar
redolarà fins el fons

el temps pesa

el verd resisteix
el blanc crema
el taronja reverdeix

emperò a la mateixa gandula

observes passar
la processó d’animals
molt content de veure
que malgrat el temps passat
el foc no ha dinat


John Talabot – Destiny feat. Pional

garçon, venez ici

momentaneament doblegues el genolls,
cales el cap,
com a acte de submissió amb els autoanomenats
elegits pel senyor.

Bimbolles de Möet

balls extravegants
saliva lubricant...
qui s’havia pensat que era?

on son els temps on doblegar acer

era el més natural del món?
il·lusió, voluntat
i el que semblava més important
encara ens reconeixiam al mirall.

anys durs de treball constant

uns i altres incomodant
només recordant
que siguis qui siguis
has de cumplir amb el que per tots està clar.
Per tots?

fins que a base de destorbar als qui

creguent-se tocats per la ma de Deu,
depositaris de la vertadera moral,
ajuntant les forces, de enmig t’han llevat.

Ara tens dues posibilitats:

abaixes el cap i doblegant els genolls
reconeixes a l’esser superior
O com una nova presa de la Bastilla
emprens una revolució
i sercant una cadira més poderosa
acabes de fer net
el que ja fa massa anys fa pudor.


Cover Deluxe – Don't Give Up - Composed Or Made Famous By: Peter Gabriel

incertesa

Amb el silenci de la neu per testimoni,
acluques els ulls.
Desitges que el blanc resplandeixent entri,
que la gelada introducció
encalenteixi l’ànima del ser.

Meditació profunda sercant el buit

fugir dels cants de sirenes constants
arreplegar forces per lluitar
aquest desgavell que ens ha deixat.

Ja no basta la salvació personal

quan als teus voltants apareix tot sacajat
aferrats a la enèsima promesa magistral
que com a ases disciplinats reverenciam.


Jenny Lin – Musica callada, Vol. 1: III. Placide

? ?

passes la porta i  veus
habitacions a cada part de l’extens corredor,
totes amb les portes obertes
extraordinariament amb la mateixa decoració.

sales manjador amb  taules i  cadires

plats blancs, copes transparents
escenografies intactes mai oblidades
époques pretèrites molt ben escenificades.

un tel de pols ho cobreix tot

malgrat això,
ho vius com a familiar
perceps properes vibracions
la sensació de ja haver-hi passat
fa molt molt poc

memòria lúcida de dinars opulents

flashos de altres temps,
tota casta de mancances enganades
amb bimbolles de champany Rondel.

el tens a ell al costat,

guia silenciós,
cap el seient còmode de la camilla
assentin devant totes les teves questions
te seus i reconeixes el vell televisor
igual al primer que vau tenir a color...

i bé que és això que me voleu contar?

Chico & Rita New York Band & Orchestra – Ebony Concerto - Allegro Moderato

eines

de una escala de fusta recolzada al tronc de un taronger
en prepares una eina per traspassar,
tots els murs que es posin per devant.
A l’obrador la deconstrueixes per facilitar,
poder-la ubicar a la butxaca més petita dels texans.

entres a l’estança i devora l’escala,
les veus a totes ordenades.
Les guardes pel moment en que te decidiràs...
ja les tens totes o encara serques excuses?

sempre has fet el que de tú s’esperava,
baix dels designis arbitraris de la moral cristiana,
ha arribat el moment de desbordar el guió?

una remor t’encalenteix la sang
es passetja dia a dia l’ànima enrevoltant.
Una cosa si és clara:
has de creuar la pantalla,
sentir el fret quan tot es blanc
i les gotes de suor quan el sol torra la pell,
a la vorera de qualsevol càlid recipient
ple del líquid element.


Tom Waits – Downtown Train

un cafè a París

asegut a la cadira,
veient el tràfic de la gent
no fa calor, no fa fret, no fa vent,
no tens gana,
i després,
no has de fer res,

és un ball d’instruments

simfonia de resonàncies.
Cenitalment,
taques en moviment,
conjunt d’arrogàncies
intentant avançar cap a noves estances,
nuvols que no son terra ferme

observes,
i ara ets aquest
i més tard aquell
graciós joc
suplantar dèries.

i vas i dius:

vull una suscripció,

suscripció dels que caminen rient
pauta que compartiré
amb els qui per moments
aconseguiràn la fortuna de ser tocats,
lluitant per estirar com un elastic,
els moments en eternitats.


Serge Gainsbourg – Bonnie And Clyde

Ítaca?

amb pasmossa facilitat, passan inadvertits
tots el elements perpendiculars en el camí traçat  cap a Ítaca.
quina gràcia pensar sols en el destí final
no vam tenir els mestres adecuats?

només alguns punts de referència,

no marcats en la visualització d’abans de sortir,
mereixen el mínim d’atenció!

si vas amb el pilot automàtic,

perquè estar atent a les formes del camí?
amb la cobertura al mínim,
sols permets ser destorbat per part de la paleta de colors -.

I si quan encegat per un d’ells
perds tota noció de allà on vas?
i si per ventura de una petita reflexió
conclous que el fet de caminar és el bé més preuat?

demana als Deus  idò que l’encegament sigui de jove

així el rrecorregut fins el destí final serà llarg.
I saborós.

John Coltrane – Like Sonny